Des de de fa uns quants anys, són cada cop més les dones artistes que canten a favor de la igualtat de gènere i alcen la seva veu en contra d’una violència masclista cada cop més aclaparadora, segons les fonts oficials. Però abans d’elles, quines dones van obrir camí a la cançó per a denunciar-ho?
El 1967
Aretha Franklin va ser la primera que va obrir camí amb la seva versió de la cançó
Respect, original d’Otis Redding que va escriure anys abans amb un clar missatge masclista dirigit a la seva dona. La reina del soul va servir-li en safata una rèplica que s’ha convertit en tot un himne feminista per la igualtat de gènere.
Neneh Cherry va fer el mateix gairebé 30 anys més tard, ja que amb
Woman li va donar la volta al
It is a man’s, man's, man’s world de James Brown. Ara calia dir que no érem un objecte de l’home i recordar tot el periple d’injustícies i penúries que ha hagut de passar el gènere femení al llarg de la història.
Si ens centrem en territori espanyol,
Ana Belén cantava
Un extraño en mi bañera l’any 1997 i ho deixava clar:
“no es el mismo que yo amé, es otro loco que anda suelto y ya me veo mañana en primera plana”. Cinc anys després, el duet
Amaral ens aconsellava que si estàvem patint era millor
Salir corriendo. I
Bebe, l’any 2004, va centrar tota la seva ràbia contra els agressors masclistes amb
Malo, tota una declaració sense embuts:
“Cada vez que me dices "puta" se hace tu cerebro más pequeño”.
